Rebuda de la Flama del Canigó 2016

La Flama del Canigó neix gràcies a uns homes que, a la segona meitat del segle XX,  anhelaven la reunificació dels Països Catalans. Un d’aquests homes fou Esteve Albert i Corp (fill de Dosrius), que impulsà que la flama que provenia dels “focs al cim”, les fogueres que es feien al Rosselló, i que després va passar a la Flama del Canigó (muntanya que simbolitza mil anys de la nostra història), s’escampés per tots els Països Catalans.

En un document inèdit, Daniela i Lucila Grau i Humbert d’Elna, filles de  Gilbert Grau i Salvat, un dels pares de la Flama del Canigó,  diuen que l’any 1966, l’Esteve Albert, en Gilbert Grau i el Josep Deloncle, foren els pioners en portar la flama des de Perpinyà fins al Coll d’Ares i passar-la a la gent d’Osona, en la persona d’en Martí Cassany, en aquest mateix document afegeixen:

“L’arribada de la flama al Coll d’Ares el 1966 fou la primera festa multitudinària de la postguerra que arreplegà catalans dels dos vessants. Guàrdies civils i policies francesos foren obligats d’aixecar els pals fronterers i empassar-se discursos abrandats i emotius de germanor catalana.

 Els focs de St Joan, que abans eren només una festa paganocristiana de tipus popular, encobreixen  des de llavors un retrobament nacional català anyal, perquè la Flama emprèn les rutes que la duen a la resta de Catalunya. El dia del 23 de juny del 1966 fou esperançador per als qui l’organitzaren.

Volien esborrar no sols la frontera estatal sinó també totes les fronteres mentals entre catalans separats durant tres segles. Aquells pares de la Flama, tenien una clara consciència nacional, eren uns precursors impulsats per l’amor a la Terra. Mitjançant la Flama volien fer compartir llur fe en les capacitats del poble català de vèncer l’autoodi, la por, el servilisme, tot arrelant-se en el passat per projectar-se en el futur.

 Cal doncs, mitjançant la lectura pública del “Missatge” anual llegit durant o després de la tramesa de la Flama, donar constància que la flama és un símbol d’afirmació, reivindicació nacional i unió dels Països Catalans, si no se’n vol tergiversar el sentit  i si es respecta el llegat dels qui la van idear.

 Un dels organitzadors de l’acte del 23 de juny de 1966 fou Esteve Albert i Corp, qui, aquest dia, davant dels policies francesos i castellans, va fer un parlament molt patriòtic i en català. Fins i tot es va dir que si no havia anat a la presó fou perquè la gent que hi participava era massa nombrosa i entusiasta.

Per això, creiem just el recordar-lo cada 23 de juny i retre un petit homenatge a un dels impulsors de la Flama del Canigó, un dosriuenc, un patriota que va dedicar la seva vida a la defensa de la seva Terra, de la seva gent, de la seva llengua, de la seva història i de la seva Cultura.

Dibuix_definitiulow

Com arriba la Flama a Dosrius?

L’arribada de la Flama del Canigó al nostre municipi és fruit d’un esforç col.lectiu de varis entitats i pobles del Baix Maresme.

Muntanyencs de diversos municipis pugen el dia 22 de juny al cim del Canigó (2.784 metres), a les 0 hores del dia 23 un cop encesa la foguera, es recull la Flama i la baixen, de nit, fins al refugi d’Estables per lliurar el testimoni a un altre grup de ciclistes que la porten fins a Coll d’Ares on, després de passar el foc als corredors, i a la vegada repartir-la a qui la demani, comença la baixada.  La Flama es baixa corrent per un grup d’atletes que fent relleus, trepitgen les carreteres i carrers de les poblacions de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Torelló, Manlleu, Roda de Ter, Vic, Taradell, Balenyà, Seva. Aquí comencen a pujar corrent fins a Collformic (1.145 metres), baixen cap als pobles de Montseny,  St. Esteve i Sta. Mª de Palautordera, Llinars i enfilem cap a Dosrius.

cartell Flama Canigó 2016 A4

Programa d’activitats per a la rebuda de la flama del Canigó la tarda del dijous 23:

17:30 h. Plaça davant de l’Ajuntament : Concentració amenitzada amb música, batucada a càrrec del grup de timbalers Crackers i ball dels Gegants de Dosrius, acompanyada d’un refrigeri amb coca de Sant Joan, refrescos i cava.

18:00 h. La Flama del Canigó arribarà al nostre municipi pel Coll de Can Bordoi (carretera de Llinars del Vallès) i un grup de ciclistes del Club Ciclista de Dosrius la portaran fins al poble.

18:15 h Rebuda de la Flama del Canigó a la Glorieta de Catalunya de Dosrius, davant de l’Ajuntament, on es llegirà el manifest s’encendrà un peveter perquè la resta de municipis del baix Maresme puguin encendre les seves torxes mentre la Coral Clúster cantarà el Segadors.

18:30 h L’acte acabarà amb un ballada dels Gegants de Dosrius i el grup de timbalers Crackers l’amenitzaran amb l’ajuda d’un refrigeri amb coca i cava.

18:45 h Comiat a totes les entitats del Baix Maresme que han vingut a Dosrius per endur-se la Flama als seus pobles.

Les entitats de AEC Kina Kanya i Junts per Canyamars pujaran la Flama fins a Canyamars, El CE2rius pujarà fins a Can Massuet i l’entregarà a l’Associació de veïns de Can Massuet

 

Les entitats que organitzen i col.laboren en aquest esdeveniment són les següents:

Ajuntament d’Alella, La Concòrdia de Cabrils – Secció Sardanista Coloraines, Ajuntament de Dosrius, Ajuntament del Masnou, Centre Excursionista de Premià de Mar, La Traca (La Salle) – Premià de Mar, Gafaruns de Premià de Mar, Centre Excursionista de Teià, Centre Excursionista de Vilassar de Mar – El Piri, Bicicletes Corriol, i Club Centre Excursionista de Dosrius

Col.laboren Club Ciclista Dosrius, Coral Clúster,  AEC Kina Kanya, Junts per Canyamars, Grup percussió Crackers, AFA Escola Castell Dosrius, Gegants de Dosrius i Omnium Mataró

 

 

 

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada